Els pactes matrimonials en previsió de ruptura consisteixen en decisions o acords dels cònjuges adoptats abans o després de celebrat el matrimoni, dirigits a regular les conseqüències personals i econòmiques d’ una eventual i futura ruptura matrimonial.  

L’article 231-20 del Codi Civil de Catalunya admet expressament els pactes en previsió d’una ruptura familiar. Ara bé, estableix els següents requisits:

a) S’han d’atorgar en escriptura notarial.

b) En cas que siguin abans del matrimoni, només són vàlids si s’atorguen abans dels trenta dies anteriors a la data de celebració del matrimoni.

c) El cònjuge que pretengui fer valer aquests pactes té la càrrega d’acreditar que l’altra part disposava, en el moment de signar-lo, d’informació suficient sobre el seu patrimoni, els seus ingressos i les seves expectatives econòmiques, sempre que aquesta informació fos rellevant amb relació al contingut del pacte.

d) El notari ha d’informar per separat cadascun dels atorgants sobre l’abast dels canvis que es pretenen introduir i els ha d’advertir de llur deure recíproc de proporcionar-se la informació a què fa referència l’apartat anterior c).

e) Els pactes en previsió de ruptura que en el moment en què se’n pretén el compliment siguin greument perjudicials per a un cònjuge no són eficaços si aquest acredita que han sobrevingut circumstàncies rellevants que no es van preveure ni es podien raonablement preveure en el moment en què es van atorgar.

A  tot això caldria afegir-hi que no és possible pactes que perjudiquin l’interès dels fills.

 

Omsiacorrady